1 pintar. 2 plovisquejar. 3 abs. Deixar senyal, un full acabat d'estampar. Cp. repixar, deixar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 força. furor(fig.). El furor del mar procel·lós. El furor de les ones. impetuositat vehemència virulència rudesa. La rudesa d'un combat. 2 Abs. Abús de força. forçament extorsió, violència que hom fa amenaçant, per la força, etc., per obtenir quelcom. constrenyiment brutalitat frenesío [...]

1 fal·lera. Té la fal·lera de beure, de jugar. Agafar una fal·lera. feble. Té un feble pel vi, per les dones, etc. 2 Abs. Disposició habitual al mal. disbauxao cràpula dissipació mala vidao malviure. Una dona de malviure. turpitud excessoso desenfrenament intemperànciao incontinència [...]

1 (≠ senyalar) signar. No el signis amb el dit, que això no es fa. notar, assenyalar quelcom perquè sigui advertit o recordat. indicar. 2 v. abs. brotar. 3 Determinar una data. assignar. Assignar un dia per a un judici. marcar. Venir a l'hora marcada. adiar, assenyalar el dia de fer [...]

1 v. tr. Fer la cort a algú, per enamorar-lo. galindejar galantejar cortejar rondar. És un xicot que ens ronda la noia. fer l'aleta fer el tato 2 abs. Dir-se mútuament l'amor, conversar íntimament dos enamorats solters. amorejar flirtejaro flirtar, jugar a fer l'amor. parlar un noi amb una [...]

1 ordenar(->) comandar intimar, manar autoritàriament. decretar prescriure preceptuar disposar establir dictaro imposar estatuir comminar, manar una cosa sota amenaça d'una pena, esp. legal. passar ordre de 2 (Usat com a v. abs.) comandar capitanejar caciquejar(intr.), fer actes de [...]

fingir, afectar. Aquest darrer verb demana sempre un complement verbal: simular i fingir, no, i poden ésser usats com a v. abs. fer el meto fer el paper de met, simular que no s'adona de res. fer el sonsoo fer el desentès, davant una feina. fer el sorno sornejar fer el pauo fer el beneit [...]

, perdre-ho tot. esgarriar, fer que es perdi algú, alguna bèstia. 2 abs. buidar-se, descolorir-se. 3 Ésser vençut. sucumbir. 4 (perdre'spron.) desencaminar-se, corrompre's. marrar el camí, perdre'l agafant-ne un altre que fa marrada. Hem marrat el camí, i per això hem fet tard. descaminar-se, perdre [...]

constituïdes en dignitat, que accepten d'escoltar els qui els volen parlar. 3 abs. carregar-se-la. Si em toques, te la carregaràs. 4 Rebre els sagraments sovint: Freqüentar els sagraments. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. xocar. 2 posar-se a. 3 v. tr. donar. flocar. Li va flocar una bufetada. entaferraro etzibar. Li va etzibar un cop de puny. fúmer fotre(vulg.) plantar propinar 4 abs. Donar cops a algú. batre cinglar tustar atuparo tupar(dial.) dardar, pegar fort. copejaro colpejar espinyar [...]